Estudi de demanda i necessitat
Parc de vehicles del municipi i de l'entorn, previsió d'electrificació, tipologia d'usuari —resident, visitant, flota, trànsit de pas— i dèficit d'infraestructura existent.
Ciutats · Mobilitat elèctrica
Punts de recàrrega per a la teva ciutat
On, quants i de quina potència. I com desplegar-los sense que el municipi hi posi diners.
El problema
La pregunta no és si cal, és on i com
Tots els ajuntaments saben que han de desplegar recàrrega pública. Les preguntes difícils vénen després: quants punts, en quins carrers, de quina potència, qui els explota, qui els manté, i què passa si es posen on no hi ha demanda.
Un desplegament mal dimensionat és una infraestructura infrautilitzada que ningú vol operar i que el municipi acaba mantenint. Un de ben dimensionat és un servei que un operador vol i pel qual està disposat a pagar.
Els nostres serveis
Del mapa de demanda al plec
Zones calentes i volumetries
Anàlisi geoespacial per determinar on ha d'anar cada punt: fluxos de mobilitat, aparcament disponible, capacitat de la xarxa elèctrica, equipaments i activitat comercial. En surt el nombre de punts, la seva ubicació i la potència que cal a cadascun.
Model d'explotació
Qui inverteix, qui explota, qui manté i qui cobra. Comparem concessió, gestió directa i models mixtos, amb els números de cadascun.
Plecs de concessió
Redactem el plec perquè el servei surti al mercat: obligacions de servei, terminis, cànon, condicions de manteniment i criteris d'adjudicació. Plecs funcionals i neutres tecnològicament.
El model que ho fa possible
La concessió: l'única infraestructura que no costa diners al municipi
En una concessió de servei, l'ajuntament no compra ni instal·la res. Licita el dret d'explotar el servei de recàrrega a la via pública, i és el concessionari qui inverteix, opera i manté. A canvi, l'ajuntament pot rebre un cànon.
Què hi guanya el municipi
- Servei desplegat sense inversió ni endeutament
- Manteniment i operació a càrrec del concessionari
- Ingrés per cànon durant tota la vigència
- Control sobre ubicacions, tarifes i nivell de servei, perquè ho fixa el plec
Què hi guanya l'operador
- Un desplegament ben dimensionat, amb demanda demostrada
- Seguretat jurídica sobre ubicacions i terminis
La condició perquè funcioni: que l'estudi previ sigui bo. Cap operador es compromet amb un plec que li imposa punts on no hi ha demanda.
Ajuts
I les subvencions?
El canal habitual d'ajuts per a infraestructura de recàrrega és el pla MOVES, gestionat per les comunitats autònomes —a Catalunya, a través de l'Institut Català d'Energia— i complementat per convocatòries estatals de desplegament d'infraestructura d'accés públic. Les administracions públiques hi són beneficiàries admissibles.
Ara bé, som clars amb això: les convocatòries van per finestres i no sempre n'hi ha una d'oberta. Un projecte de recàrrega que depengui d'un ajut per existir es queda aturat fins que en surt un.
Per això plantegem primer la concessió, que no depèn de cap convocatòria, i tractem l'ajut com el que és: una millora si arriba, no la condició per començar. I si hi ha finestra oberta, la tramitem.
Independència
No venem carregadors
No comercialitzem equipament de recàrrega, no operem punts i no tenim vincle societari ni comercial amb cap fabricant ni operador. El plec el redactem per al municipi i descriu el resultat que necessita, no les característiques d'un producte concret.
En un mercat on molts dels qui s’ofereixen a «ajudar-te amb el plec» aspiren després a guanyar-lo, això no és un detall.
Comencem pel mapa
Abans de decidir res, cal saber on hi ha demanda real al teu municipi. Aquest és el primer lliurable i el que ordena tota la resta.